La seva reencarnació, que es va produir poc després de la seva aparença física es va dissoldre en el dharmadatu, n’és el fruit d’una maduresa perfecta de la seva vida enterament dedicada a la pregària i la voluntat de servir el budisme i tots els éssers. Ha tornat a néixer en la família de Ratak, que comptava entre les seves files a la gloriós guanyador Karmapa Tusum Khyenpa i altres grans mestres de la meditació. El pare d’aquesta nova encarnació és Lama Gyaltsen, el seu nebot i assistent en la vida anterior. La seva mare és Kalzang Drelkar, natural de Kurtu, al sud del Regne de Butan.

Encara que la manifestació sublim de l’il·luminat- despert- va tornar pel seu compte en aquest món, molts signes meravellosos van ser vistos en un somni pels pares durant l’embaràs. La del seu cos perfecte aparèixer per primera vegada durant les ofrenes rituals mensual que s’envia a Mahakala de sis braços, en Darjiling, a l’Índia, el 17 de setembre de 1990 (el dia 29 del vuitè mes lunar de l’any per cavalls de foc).

El seu naixement va tenir lloc sense cap tipus de dolor per a la mare. A partir d’aquest moment, alguns partidaris fidels de l’anterior encarnació van experimentar una alegria inusual i benestar físic en la mera visió de la cara del nen. El monestir va aparèixer cobert per una volta d’arc de Sant Martí en el cel i produeixen molts signes positius i meravellosos. També important va ser que molta gent allà i en altres llocs, van saber que l’encarnació sublim del seu mestre havia tornat a néixer.

Creixent com els dies i mesos, el nen revela un caràcter pacífic i disciplinat i totalment desproveït de temor. Va trobar especialment divertit tocar els diferents instruments musicals, com ara els instruments rituals gyalings i radungs. Aquest és un exemple d’un comportament natural diferent de la d’altres nens. Tots els que en van conèixer detalls va comentar que indica una forma òbvia d’una persona que prèviament havia tingut experiència.

El Senyor del Refugi Tai Situ Rimpotxé, encarnació de Maitreya, veient indicis convincents que el nen era de fet l’encarnació sublim de l’anterior Kalu Rimpotxé. Tai Situpa, tanmateix creu necessari consultar el representant suprem de l’ensenyament del Buda, el Dalai Lama perquè examini el nen a través de la seva visió omniscient.

Per tant, l’últim refugi protector va confirmar que en l’abast de la seva saviesa pura, el nen, llavors en l’edat d’un any i mig, era sense dubte ni error possible, la reencarnació de Kalu Rimpotxé.

El dia auspiciós que va ser rebut en el monestir de Samdrup Dargyeling, seu de l’anterior encarnació a Sonada (Darjeeling, a l’Índia), la carta oficial de Sa Santedat, jo mateix- Bokar Rimpotxé -, i l’abat, els monjos i deixebles, van fer per la nova encarnació una cerimònia de purificació, llavors li va oferir un hàbit monacal, un nom i representacions del cos, la parla i la ment de Buda.

Després d’això, els monjos del seu monestir religiosos i laics van prendre vi en honor seu.

Al juliol de 1992, la nova encarnació va ser convidat a visitar els centres de meditació fundada per l’encarnació, prèvia estada a França.

Durant, la seva presència va despertar l’admiració i la fe en la ment dels seus deixebles i molts d’altres.

Al desembre de 1992, viatja a Bodhgaya, el lloc sant per excel·lència, va fer la seva primera peregrinació. Per bé que encara era petit, va assistir quotidianament al gran ritual de recitació els “desitjos de la conducta de Samantabhadra”. Assegut a la primera fila de l’assemblea, toca de forma correcta la campana i el damaru. Durant la seva estada a Bodhgaya, es prosternà davant de les representacions del cos, la parla i la ment de Buda i presentar les seves ofrenes. Distribueix almoines als captaires i ningú li ha ensenyat a fer-ho. L’alegria natural es va sentir en la realització d’aquests actes que van causar sorpresa general i la fe va despertar en ell.

El 25 de febrer de 1993, (el quart dia del primer mes llunar de l’any dels ocells d’aigua), la seu monàstica de Samdrup Dargyeling seran beneïts per la visita del nostre refugi benèvol i protector suprem, Sa Santedat el Dalai Lama.

En aquesta ocasió, La seva Santedat, tallarà el ble de cabell superior de la nova encarnació, li donarà un nom i li donarà les benediccions. Després, Lames, tulkus, els membres de les comunitats monàstiques de totes les escoles del budisme tibetà, els representants de centres de meditació budista a l’Est i l’Oest, els monjos i laics, i tota l’assistència participaran a la cerimònia d’inducció perfecta i profunda i la investidura de la nova encarnació.

Aquesta història va ser escrita per l’humil servidor de Kalu Rimpotxé, conegut amb el nom de Bokar Tulku, que viu a l’ombra fresca de la compassió d’aquest protector.

Aquestes paraules van acompanyades dels desitjos i oracions als peus de lotus dels tres secrets – el cos, paraula i ment – aquesta nova encarnació del nostre sublim mestre roman en el seu seient, vajra indestructible per incomptables eons, i que, un cop que hagi completat l’estudi, la reflexió i la meditació, la seva activitat, com el de la vida del seu predecessor, s’estengui fins els límits de la terra.

Yangtsi Kalu Rimpotxé, a l’edat de 9 anys va anar a Mirik amb Bokar Rimpotxé amb qui va portar a terme els seus estudis.

Més tard, després de la mort del seu pare el 1999, Lama Gyaltsen, Bokar Rimpotxé es va convertir en el seu tutor.

Rimpotxé va començar el febrer de 2005, un retir de tres anys i tres mesos, seguit de sis mesos pel retir en el monestir de Kalatxakra, Mirik a l’Índia.