(1904-1989)

Biografia escrita pel Molt Venerable Bokar Rimpotxé.

Vajradhara Kalu Rimpotxé va néixer el 1904 a la serralada Trètxeu a Kham, a l’est del Tibet. El seu pare era Lektxe Drayang, un adepte tàntric, l’encarnació tretzena de l’estirp de tulkus Ratak Palzang, i la seva mare era coneguda pel nom de Drelkar (Tara Blanca).

Molts signes i presagis extraordinaris acompanyen el seu naixement. Des de la infància mostrà naturalment els signes d’un ésser sant, d’un aprenentatge anterior: desinterès pel cicle d’existències, la compassió pels éssers, el respecte pel Dharma i pels Lames. Aprèn l’escriptura, la lectura i el significat del Dharma, sense esforç, pel simple fet de rebre’n l’ensenyament.

A l’edat de tretze anys, al monestir de Pelpung, la seu Kagyu del Tibet oriental, va ser ordenat monjo Tai Situ Pema Wangtxok Djamgun i va ser nomenat Karma Rangdjung Kunkhyab, “Univers espontani”. Més tard va ser acordat per unanimitat el nom i el seu significat.

Als setze anys, es va retirar tres anys i tres mesos pel recés general del centre Tsadra Rinttxendra, que va ser la seu de Djamgun Lodro Thayer. El mestre de retirs, Lama Norbu Tendrup, les experiències i èxits es completen, després va rebre les iniciacions noves i velles, sobretot la instrucció i la pràctica del “Cinc ensenyaments d’or” de la gran Neldjor Khyungpo, això és com un buidar l’aigua d’un recipient a un altre recipient. Durant l’etapa d’impregnació i la realització d’aquestes pràctiques, va mostrar la confiança, la diligència, l’experiència i els èxits de forma bastant inusual.

Abans i després del recés va estudiar i meditar i practicar incomptables cicles d’iniciacions que són les instruccions que maduren i, en el context del sutra i del tantra de la vella i la nova escola, de molts grans de totes les tradicions, el gran estudiós Ttxeupèl Tatxi, un deixeble de Djamgun Lodro Thayer, Situ Pema Wangttxok, Khyentse Shenpen , Palden Khyentse , Pao Tsouklak Mawaya Wangtxuk, Tstsa Droubgyu, Dzoktxèn Rimpotxé Shetxen Kongtrul Khyentse Lodro i Ttxeuky.

Voldria renunciar a totes les comoditats i tots els béns d’aquesta vida, satisfet amb el que es va presentant, es va dedicar a alimentar la força de la seva aspiració i a practicar només en les ermites de muntanya. També , després de cinc anys, va renunciar, dins i fora, a totes les coses materials, companys, funcionaris, relacions familiars, i a la comoditat.

A continuació, es va mantenir en retir solitari en diversos llocs, incloent prop de Lhapu Derg, i durant dotze anys, viu amb l’estrictament necessari, es va dedicar a la pràctica amb una indestructible perseverança.

Després, obeint a la sol·licitud de Situ Pema Wangtxok, va tornar a Palpung on va servir per molts anys la funció de mestre de retirs dels centres Niguling i Naroling, la part superior i inferior. A causa d’això, molts seguidors agitaven la bandera de la pràctica, molts dels quals encara viuen a Kham, Tibet i la regió central de Tsang.

Als quaranta anys, Rimpotxé va anar de peregrinació i va fer ofrenes en diversos llocs del Tibet Central i de Tsang, visitant els santuaris i les dues estàtues principals de Lhasa, el Jowo i Shakyamuni i els grans monestirs de les diferents escoles. En aquesta ocasió transmet els Cinc ensenyaments d’or del gloriós llinatge Txangpa, atorgant les iniciacions que estaven indicades, les instruccions que l’alliberament de les escriptures i les transmissions que serveixen de suport, a nombrosos grans éssers com Kar Dorje Sera, Lhatsun Rimpotxé Tokmé Rimpotxé i Mokttxok –Dje de Drepung. Rimpotxé els va donar i compartir els ensenyaments del llinatge Txangpa. I també va reviure els ensenyaments de la tradició Djonangpa Txangpa en diferents llocs, entre ells el monestir de Taranatha, Takt Puntsokling, director de l’escola Djonangpa, línia destacada per la seva esplendor i la seva riquesa cultural i espiritual de tots en la seu de Vajra Txangshung (Monestir Khyungpo Neldjor), i Lhapu i Nyetang, monestirs Mottxokpa. La seva activitat a favor de la doctrina i els éssers va ser immensa.

Rimpotxé se’n va anar a Tibet Oriental, i es va s’està a Palpung i Hortok. Va rebre ensenyaments, per a l’estudi, la meditació i la pràctica. Després es va estendre donant iniciacions, transmissions de les escriptures i les explicacions.

Fa tant a favor de la doctrina i pel bé dels éssers i fent significativa tota connexió amb ell.

El 1955, a causa dels disturbis al Tibet oriental, va tornar a Tibet central. La princesa de Butan Atxe Wangmo, pel seu passat i l’excel·lent disposició natural de la seva ment, va concebre una gran devoció per Rimpotxé, quan va sentir parlar d’ell. Va pregar al sublim i gloriós XVIè Karmapa que el delegués com a abat del monestir de Djangttxup Chöling a la província de Butan Kurto, i com a Lama de la família reial.

En 1957, Sa Santedat Karmapa Rimpotxé va acordar que havia d’anar a Butan. Durant molts anys, va sostenir, protegir i desenvolupar la doctrina. També establí nous centres de retir de les tradicions Karma, Kamtsang, Txangpa, i va construir estupes. Va dur a molta gent d’aquesta regió cap el camí de l’alliberament i l’omnisciència.

El 1973, a petició de Sa Santedat el XVIè Karmapa, va donar a Rumtek, seient seu del llinatge Kagyu, diferents cicles dels ensenyaments a quatre eminències que són la llum dels ensenyaments Kagyupa: Shamar Rimpotxé, Situ Rimpotxé, i Djamgun Gyaltsab Rimpotxé. Els sis Dharmes de Naropa, que constitueixen el camí dels mitjans hàbils d’acord amb la pràctica de Karma Kamtsang camí de la tradició de les “quatre transmissions” i el Mahamudra, que és el camí de l’alliberament . També els va donar els Cinc ensenyaments d’or del llinatge Txangpa, les tretze iniciacions del Protector Doryhe en la tradició dels nous Termes.

Del 1971 al 1989, Rimpotxé va ser moltes vegades en molts països: els Estats Units, Canadà, diversos països d’Europa i el sud-est asiàtic. Els deixebles, els va donar els primers vots de refugi a les Tres Joies. Fent èmfasi en la llei de causa–i-efecte, Karma, i les accions a rebutjar o aprovar, va ensenyar el gran i el petit vehicle. En particular i dins el marc del Vajrayana, va donar les iniciacions que maduren i les instruccions d’alliberament. En concret, atorga en diverses ocasions la Iniciació del Kalatxakra. Tanmateix la gran iniciació, que va guiar els seus seguidors, principalment mitjançant l’ensenyament de la meditació de Txenrezig, el Gran Compassiu.

En diferents països, Rimpotxé va fundar més de setanta centres de Dharma i vint centres de retir, on hi va construir vint estupes. Li va confiar la responsabilitat d’aquests centres i el càrrec d’ensenyar el Dharma als més de trenta Lames, els seus deixebles, en acabar el recés de tres anys. Arreu del món, la seva activitat i la seva bondat espiritual engendrarà immensos resultats de la doctrina i pels éssers.

El 1983, Rimpotxé va donar una prova més de la seva preocupació per a la gent que passa per fer les iniciacions i les explicacions del Tresor de Termes preciosos dels quatre regents del Karmapa, que són com les lliçons joies de la corona kagyupes, i molts Lames, monjos i tulkus, i milers de seguidors de la fe, van venir de l’Índia, del Tibet, i de Sikkhim, de Butan, d’Orient i d’Occident.

El 1986, en la seva gran compassió, va decidir fer més accessible a la comprensió al món sencer de la pràctica del Dharma Sant en els tres vehicles del budisme. Va fundar per a aquest fi un grup de traducció anomenat “Comitè Internacional per a la traducció de l’enciclopèdia del coneixement, tractat que resumeix l’essència dels sutres, tantres i la cultura budista.” Amb l’ajuda d’erudits tibetans de diferents escoles, traductors occidentals porten a terme actualment aquest treball.

El 1988, Rimpotxé va començar a construir una estupa d’uns trenta metres d’alçada a Salugara, prop de la ciutat de Siliguri, en l’estat de West-Bengall, al llarg d’una via de gran importància. Aquesta estupa contindrà els cinc tipus de perles-relíquies i donarà suport a un alliberament per la vista.

Al febrer de 1989, Rimpotxé va anar a Txerabi Ling, l’assentament de Sa Eminència Situ Rimpotxé. Juntament amb aquesta i d’altres eminències, va prendre part en el ritual de Mahakala, va assistir a les danses sagrades i va participar en les festivitats de l’Any Nou Tibetà. Rimpotxé va arribar a Dharamsala, seu del Dalai Lama, on es va reunir amb Sa Santedat, que va manifestar el seu interès per la seva activitat en favor dels éssers i la doctrina-Dharma, i li assegurà el seu suport.

El 15 de març, Rimpotxé va tornar al seu monestir de Sonada. A poc a poc es va demostrar l’aparició d’algun deteriorament de la seva salut. El seu secretari privat i el seu nebot, Gyaltsen, a continuació, es va sentir incapaç d’assumir la responsabilitat de la situació. Va exposar els grans avantatges per Rimpotxé que es deriven de què sigui traslladat a Deli, a França o a qualsevol altre país a l’est o l’oest, on podria trobar una millor qualitat d’atenció mèdica.

Rimpotxé, però, no es mostra favorable a aquesta proposta, dient que no serviria de res anar enlloc, el millor era que es quedés on era. La seva salut va continuar deteriorant-se, i seguint el consell mèdic que va acudir a una clínica on va rebre tractament durant tres setmanes. La seva salut va mostrar signes de millora.

Rimpotxé va tornar al seu Monestir a Sonada el 5 de maig. Tanmateix en els dies que van seguir, el seu estat va empitjorar de nou. El dia 10 maig 1989, a les tres de la tarda, als vuitanta-cinc anys per donar un exemple a aquells que, com jo-Bokar Rimpotxé-, han esdevingut més mediocres malgrat la seva connexió amb el Dharma i segueixen aferrats a la permanència, i pel bé dels éssers vius en altres esferes de l’existència, va entrar en la llum pura i clara, l’infinit absolut.

Nosaltres, els seus deixebles i la gent al voltant d’ell, en les tenebres i en la foscor del sofriment, sense refugi i sense protecció.

En aquest punt, en total desordre, les seves eminències Djamgun Kontrul Rimpotxé, Shamar Rimpotxé, Ttxatral, Rimpotxé, Situ Rimpotxé i Gyaltsap Rimpotxé van retre successivament homenatge a Kudung, el cos sagrat de Rimpotxé. Recitaven oracions ferventment que l’esperit de Kalu Rimpotxé que havia complert plenament totalment dissenyat i centrat en el benefici dels éssers i en el dharma.

Per alleugerir la nostra tristesa, assegurant-nos que vindria sense demora una nova branca-encarnació- patró sublim dels ensenyaments i la guia per a mi, els deixebles i la gent. En aquesta intenció, es compondran les oracions pel seu ràpid retorn.

D’altra banda, va presidir els ritus que es van realitzar, el que demostra la seva bondat envers nosaltres.

En resum, la nostra noble Lama, des de molt aviat, va mostrar el seu desinterès en el cicle de l’existència i, apartant-se d’ell, va creuar el llindar dels preciosos ensenyaments del Buda. Es va convertir en un gran mestre vajra dels tres tipus, els de l’alliberament individual, Bodhisattva i Vajrayana.

En escoltar, la reflexió i la meditació, es va assegurar el seu propi desenvolupament espiritual; per l’explicació, el debat i la composició (del Buda dharma), pel bé dels altres. Per l’habilitat, la noblesa i excel·lència, pel seu propi bé i pel dels altres. Per aquestes nou qualitats pròpies dels éssers autèntics, ha exposat, expandit, i protegit sense parcialitat el dharma intern del Guanyador, més especialment els preciosos ensenyaments del llinatge Karma-Kagyu i Txangpa-Kagyu.

Per la seva extraordinària bondat i Bodhitxita, va reviure els ensenyaments, establint comunitats de monjos, el fonament de la doctrina del Buda, i la creació de centres de Dharma al Tibet i en les grans centrals del Tibet, l’Índia, Xina , a Butan i Sikkhim, i a tot arreu del món. S’ha demostrat per tant, que proporcionà una nova vida sense precedents en les instruccions del sagrat.

Entre els seus deixebles són sostenidors del llinatge són molt bons amics espirituals, incloent-hi els regents de Sa Santedat Karmapa de la tradició Kagyu, així com els Lames i Tulkus de totes les tradicions. Arreu del món, hi havia innombrables deixebles de bona fortuna, homes i dones. A més, innombrables persones han establert una connexió amb ell de manera significativa. Tots van ser col·locats a la via excel·lent d’alliberament i d’omnisciència.

Aquesta breu ressenya dels esdeveniments de la vida de Rimpotxé va ser escrit per un deixeble de menor capacitat, que durant molts anys va gaudir de la protecció amorosa del Lama, el gran Vajradhara en persona.
Vaig trucar Bokar Tulku Karma o Ngédeun Tchuky Lodro, he compost aquest text, 03 de juny 1989, enfront de Kudung preciós.

Amb aquest acte, que jo- Bokar Rimpotxé – i tots els éssers aconsegueixin l’estat d’aquest noble Lama preciós.

Sarva Mangalam

La qualitat de la ment d’aquest mestre eren eminentment àmplia i profunda, era difícil per a qualsevol persona per mesurar la profunditat i l’abast …